Àrea temàtica
Teledetecció > Sèries i constel·lacions

ca - FY n m
ca - Feng Yun n m sin. compl.

Definició
Acrònim de Feng Yun, 'vent i núvols'.

Sèrie de satèl·lits de teledetecció gestionats per l'NSMC i destinats a la meteorologia.

Per convenció, els noms senars dels satèl·lits (FY-1A, FY-1B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita polar mentre que els parells (FY-2A, FY-2B, etc.) corresponen a satèl·lits d'òrbita geoestacionària. Cadascun d'aquests dos grups presenta diverses generacions de satèl·lits.

La primera d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per quatre satèl·lits: FY-1A a FY-1D.
- L'FY-1A, a una altitud nominal de 900 km, va ser llançat el 7 de setembre de 1988 i va ser operatiu durant només 39 dies a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 11:30 (node descendent).
- L'FY-1B, a la mateixa altitud nominal, va ser llançat el 3 de setembre de 1990 i va ser operatiu fins a l'any 1992, també a causa d'un error en el sistema de control de l'actitud de la plataforma. Travessava l'equador a les 16:00 (node ascendent).
- L'FY-1C i l'FY-1D, a una altitud nominal de 863 km, van ser llançats el 10 de maig de 1999 i el 15 de maig de 2002, respectivament, i van ser operatius fins al mes de gener de 2004 i fins a l'any 2007, respectivament. Travessaven l'equador a les 06:45 i 06:50, respectivament, en node descendent.

La segona generació de satèl·lits d'òrbita heliosíncrona i polar és formada per dues fases.
- La primera fase consta de dos satèl·lits, l'FY-3A i l'FY-3B, a una altitud nominal de 836.4 km. El primer va ser llançat el 27 de maig de 2008 i va ser operatiu fins a principis de 2015 (tot i que gran part dels sensors que transportava van deixar de ser operatius prèviament) i el segon va ser llançat el 4 de novembre de 2010; travessen l'equador a les 10:00 i a les 14:00 (node descendent), respectivament. Ambdós són considerats satèl·lits experimentals.
- La segona fase estarà formada pels satèl·lits FY-3C a 3F. L'FY-3C va ser llançat el 23 de setembre de 2013, l'FY-3D va ser llançat el 15 de novembre de 2017 i de l'FY-3E al 3H està previst que siguin llançats entre el 2018 i el 2021; permetran millorar el sondatge i la capacitat de crear imatges. L'FY-3C va patir un problema el 30 de maig de 2015 i dos dels seus sensors (MERSI-I i MWTS-2) no són operatius.

La primera generació de satèl·lits d'òrbita geoestacionària també és formada per diversos satèl·lits.
- L'FY-2A, considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 10 de juny de 1997 i va ser operatiu fins al 8 d'abril de 1998.
- L'FY-2B, també considerat un satèl·lit experimental, va ser llançat el 25 de juny del 2000 i va ser operatiu fins al setembre de 2004.
- L'FY-2C, considerat el primer satèl·lit meteorològic operacional de la Xina, va ser llançat el 19 d'octubre de 2004, va estar fins al 2009 en la posició 105º E i actualment és a la posició 124.5° E.
- L'FY-2D, inicialment reserva de l'FY-2C, va ser llançat el 8 de desembre de 2006, ocupa la posició 86.5° E i és usat per a operacions combinades amb el satèl·lit FY-2E.
- L'FY-2E va ser llançat el 23 de desembre de 2008 i ocupa la posició 105°.
- L'FY-2F va ser llançat el 13 de gener de 2012.
- L'FY-2G va ser llançat el 31 de desembre de 2014.

Està previst el llançament de l'FY-2H per a l'any 2018.

El primer satèl·lit de la segona generació de satèl·lits geoestacionaris FY, l'FY-4A, va ser llançat el 10 de desembre de 2016 i els FY-4B a 4G seran llançats entre el 2018 i el 2033.

Principals sensors: MVISR (FY-1A a 1D), S-VISSR (FY-2A a 2G), ERM-1 (FY-3A a 3C), IRAS (FY-3A a 3C), MERSI-1 (FY-3A a 3C), MWRI (FY-3A a 3D), TOUS/SBUS (FY-3A a 3C), VIRR (FY-3A a 3C), MWHS-1 (FY-3A i 3B), MWTS-1 (FY-3A i FY-3B), MWHS-2 (FY-3C, FY-3D), MWTS-2 (FY-3C, FY-3D), MERSI-II (FY-3D), GAS (FY-3D), HIRAS (FY-3D), AGRI (FY-4A), GIIRS (FY-4A),

Nota
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6